Arquitectura de la informació - Aula 1

Públic

Arquitectura de la informació / 1r semestre 24-25 / Héctor Sánchez I Pedrero / 15/01/25

Diagrama World Press

Diagrames de flux

A través dels escenaris, la fitxa de persona i diagrama de la web s’han creat els fluxos dels usuaris i usuàries que realitzarien per tal d’arribar a l’objectiu de cada escenari.

Persona Clara (Escenari 1)

Persona Clara (Escenari 2)

Persona Sofia (Escenari 3)

Persona Sofia (Escenari 4)

Vídeo Prototip

Accés al Figma: https://www.figma.com/design/3IAz9mwe03YVWOQDePXxKw/Untitled?node-id=0-1&t=1toAXMVwgwmvj9Z7-1

Proposta de valor

Insights més rellevants

Conceptualització de la Interacció

En la primera secció del projecte es van analitzar i definir 2 arquetips i es van establir 4 escenaris que refractaven situacions reals relacionades amb activitats del seu dia a dia. Es van analitzar aquests casos a través d’un user journey per obtenir més informació sobre les accions i el que comporten per finalment establir uns requisits els quals estaven relacionats amb la Navegació, accés a contingut, visualització i personalització.

Es van establir dos arquetips clau per treballar obtenint:

• Clara: Necessita cercar recosos fàcils d’accedir per a les seves classes
• Sofia: Busca i analitza les tendències pels seus projectes

A partir de l’anàlisi es va obtenir:

• Reducció d’elements i implicar ús de les eines.
• Implementar sistemes de filtratge avançats per facilitar la cerca.
• Destacar la informació de context i tipologies de premis
• Implementació de sistemes per recomanar contingut d’interès per a l’usuari

Definició de l’organització i etiquetatge

En la segona part de la recerca es van establir i es van proposar elements que podrien introduir-se a les diverses pàgines de l’aplicatiu. Es va realitzar un cardsorting per avaluar i obtenir patrons per incloure-ho. Finalment, es va realitzar el diagrama de navegació per observar les connexions entre els elements.

• La major part dels elements de l’inventari al cardsorting van confirmar les suposicions prèvies.
• Es van establir una quantitat d’elements que finalment es van reduir per no saturar als usuaris en fer servir l’aplicatiu.

Disseny de navegació

Una vegada ja creat el diagrama es van establir els fluxos de navegació que l’usuari havia de fer en l’escenari fent ús de les rutes que el diagrama podia ofereix.

• Les rutes eren possibles de realitzar mitjançant els fluxos del diagrama
• L’usuari per arribar a l’objectiu té diverses rutes les quals es poden adaptar a un número més gran de persones, ampliant la probabilitat d’èxit.
• A través, de l’estudi de Lendsculture i Magnum photos es va reforçar la idea que el diagrama de navegació sigui un element interconnectat.

Insights Generals

En Conclusió, es va començant a analitzar la realitat de l’usuari i estudiant les funcions i accions que fa al detall per posteriorment organitzar els elements de l’aplicatiu i crear un model interactiu per estudiar els fluxos i elements utilitzats.

• S’han realitzat diversos estudis per conèixer els àmbits relacionats i avaluar les suposicions prèvies.
• S’ha fet servir disseny centrat en els usuaris, ja que en tot moment és les proves o avaluacions eren per millorar la qualitat i l’experiència de l’usuari.
• Hi ha hagut canvis en els inventaris de contingut per no saturar amb una gran quantitat d’elements en la pantalla, en canvi, s’han aplicat eines de filtratge que redueixen els elements i faciliten la cerca fent ús de categories, tipologies i paraules clau.

Reflexió

L’arquitectura de la informació és més que organitzar i uns elements si no que el coneixement de l’usuari o context, una recerca prèvia i una avaluació és una part molt important del procés per la creació d’una bona organització dels elements.

El valor que aporta la disciplina és que proporciona estructures que faciliten trobar la informació de forma intuïtiva, assegurant una interacció fluida. Tot l’estudi previ garanteix que el contingut funcioni minimitzant  les frustracions dels usuaris permetent adaptar les estructures a partir de l’obtenció de patrons els quals s’han obtingut amb investigacions extretes de les avaluacions.

Durant aquesta assignatura s’han pogut observar una gran quantitat de mètodes que han permès analitzar les situacions com User Journey, Benchmarking, Cardsorting, Diagrames, creació de fluxos sempre tenint l’usuari al centre de forma figurativa a través d’avaluacions o analitzant-lo fent ús de mètodes sense la necessitat de tenir un usuari presencial.

Malauradament, no es dona i no es té el coneixement de la importància que implica en la creació d’un aplicatiu com aquest cas o en organitzar grans quantitats d’informació en altres suports digitals o físics. Per aspectes econòmics moltes empreses no poden realitzar estudis molt extensos per conèixer als usuaris per tal de crear un arquetip detallat amb estudis de benchmarking o inclús User journey.

En conclusió, coneixent la seva importància en el món per tal d’organitzar correctament i facilitat i optimitzar l’accés a la informació es tindrà en compte per pròxims projectes la implementació de les eines que siguin possibles fer ús d’elles per les restriccions temps o econòmiques, però en tot moment la recerca prèvia amb un criteri que comporti una conceptualització prèvia, definició de contingut i etiquetatge i creació de fluxos estarà present en la feina com a dissenyador.